El fútbol textual: Comportaments després d'una pèrdua

Quan vaig escriure les primeres línies d'aquest article, el que buscava era descriure la meva visió sobre un fenomen del qual es parla cada vegada més en aquest esport: la pressió després pèrdua. Als meus idees prèvies afegia aspectes que veia en algun vídeo. Era una cosa bastant complet sobre el tema que volia tractar, la pressió després pèrdua. Però un, mentre escriu, llegeix i, per sobre de tot, parla amb gent que sap més, s'adona de coses, d'errors. Escriure sobre la pressió després pèrdua de forma aïllada seria un error. Aquell projecte d'article explicava decentment què era la pressió després de pèrdua, però no parlava d'allò més important, el perquè.

Per què en perdre la pilota realitzem pressió després pèrdua? Per què no replegament després pèrdua?Hi ha situacions que afavoreixen la realització d'un o altre comportament? O per contra podem actuar de dues formes davant qualsevol pèrdua de pilota? Es pot entendre el perquè de la pressió després pèrdua sense entendre el perquè del replegament després pèrdua? Per coses com aquestes, aquest article es titula Comportaments després pèrdua. Perquè és impossible entendre un comportament sense comprendre l'altre.

ANÀLISI CONTEXTUAL

"La contextualització és una condició essencial de l'eficàcia". (C. Bastien)

"Tot coneixement significatiu és coneixement contextual, sent una gran part del mateix tàcit i experimental". (Fritjof Capra)

Davant d'una pèrdua, per saber com ens anem a comportar cal conèixer l'entorn en què es Asta produeix. Com no hi ha dos entorns iguals, tampoc hi ha dos comportaments idèntics. Per això, la influència contextual és tan important en aquest joc. Perquè la nostra manera de fer està condicionat per l'ambient en el que fem.

Segons què futbolistes juguin, reaccionarem d'una forma o una altra davant la pèrdua. Segons quins jugadors tinguem, la fase ofensiva es desenvoluparà d'una manera o altra. Per tant podran perdre la pilota d'una manera o altra i llavors reaccionar davant aquest estímul en funció de com es va donar. I segons quins jugadors actuïn es podrà pressionar d'una manera o altra, o pressionar o no. I la influència dels rivals, també és fonamental, ja que també són jugadors i tenen influència en el desenvolupament del joc. No només tenir en compte el que nosaltres som, sinó també el que és el rival per poder treure més avantatge. No es podrà actuar igual davant la pèrdua el Reial Madrid i el Chelsea, mentre que tampoc podran actuar igual si juguen contra el FC Barcelona o contra el Manchester United. No podran actuar igual davant la pèrdua, ni igual davant qualsevol altra situació del joc. El qui té una influència brutal, i per això en el futbol no hi ha dues situacions iguals, encara que sí semblants. Perquè els subjectes i les seves circumstàncies mai coincideixen

Qui obviï la importància del jugador, que és el que pren les decisions, en el joc, és neci. Com també qui obviï la de l'entrenador, capaç d'identificar els millors entorns per als seus jugadors perquè juguin de la manera que més s'acosta al que són. Els jugadors són els més importants, però amb la figura de l'entrenador són més. Per què recriminar la vanitat de l'entrenador per realitzar el seu treball, quan el que fa és treballar per als seus jugadors, que són els que més influència tenen en aquest esport?

La zona de la pèrdua serà una de les claus que determinaran el nostre comportament. El carril en què es produeixi la pèrdua i l'alçada d'aquesta. No és el mateix perdre prop de l'àrea rival que prop de la nostra.Llavors, ens comportarem igual? Òbviament no. Com tampoc és el mateix perdre dins perdre fora.

La quantitat de jugadors propis i rivals que hi ha a la zona de pilota en el moment de la pèrdua és un altre aspecte que cal tenir en compte per determinar el nostre comportament en la transició atac-defensa.Estem en superioritat o inferioritat numèrica? La nostra situació numèrica influeix en la nostra situació posicional? És a dir, la nostra superioritat numèrica es transforma en superioritat posicional? I la nostra inferioritat numèrica provoca un desavantatge espai-temporal també? Aquests aspectes són de crucial importància per prendre bones decisions: no desaprofitar avantatges ni arriscar en situacions arriscades.

Per a la realització de la transició atac-defensa és molt important tenir en compte als jugadors que queden al balanç defensiu, a la vigilància, els jugadors que no s'incorporen a l'atac i queden al mig camp.Han de tenir un control màxim dels jugadors rivals que no van replegar per evitar recepcions en progressió. Sovint no n'hi ha prou amb vigilar, sinó que cal recórrer al marcatge individual per a aquesta situació, i així evitar que l'equip rival transiti trobant a un allunyat i així superi fàcilment el nostre bloc de pressió. Temporitzar. Provocar que la progressió del rival sigui més lenta que el replegament dels jugadors superats, de manera que puguin tornar a sentir-se útils. És al que Óscar Cano diu "sentiment d'utilitat immediat i mediat". Els jugadors superats han de tenir perseverança en el replegament i intentar retornar per poder ajudar així als seus companys. La seva utilitat serà tardana, però existent.No s'han d'esborrar.

"Sinó puc intervenir en defensa, he de col·locar per atacar; i si no puc intervenir en atac, he col·locar per defensar. La situació de defensa comença abans de la pèrdua de la pilota, estaria formada per tots aquells moviments que realitzen els jugadors que no intervenen directament en el moment ofensiu per preparar la situació de defensa"Juanma Lillo

Les transicions són situacions la imprevisibilitat és enorme. Situacions caòtiques. La paraula caos, a priori, ens tira enrere. El associem a descontrol, i sovint ens fa por. En el nostre afany per tenir-ho tot sota control, hi ha un aspecte que per sobre de tots ha de ressaltar en realitzar una transició: aconseguir l'organització col·lectiva, la nostra organització. Podem adquirir la nostra pròpia organització mitjançant la pressió immediata a la pèrdua, com també mitjançant el replegament després pèrdua. La clau està en adquirir el més aviat possible l'organització que desenvolupem en la següent fase, la de defensa organitzada. Si el nostre estat d'organització en defensa organitzada és ocupar el terreny de joc amb un replegament mitjà, el nostre comportament davant la pèrdua ha de apropar-nos a ell. Com? Fent una cosa que concordi amb això, com podria ser el replegament momentani amb l'ajuda de la pressió individual.

"Fins als millors necessiten un mínim d'organització". (Raúl Caneda)

És clau entendre que el nostre comportament davant la pèrdua ha de apropar-nos a desenvolupar millor la defensa organitzada, i no podem actuar de forma discorde. Com també entendre que segons com hàgim desenvolupat l'atac organitzat, haurem perdut la pilota d'una manera o altra i per tant podrem comportar d'una manera o altra. El joc és un tot els moments estan íntimament interrelacionats i es condicionen els uns als altres. Així que el nostre jugar en cada un d'aquests moments ha de guardar certa relació.

"No és possible considerar una bona transició si el moment defensiu ha estat desorganitzat o la pèrdua de la pilota en atac va ser amb el nostre equip mal disposat".(Raúl Caneda)

"Si el futbol és un tot no es pot considerar la transició sense considerar l'estructura posicional del moment defensiu i del moment ofensiu". (Raúl Caneda)

"El defensar bé no pot estar separat de fer bé la transició atac-defensa, la qual, al seu torn, té molt a veure amb atacar bé". (José Mourinho)

Al final tot es redueix a saber triar en funció del context. Si la situació no permet la recuperació immediata, cal prioritzar la protecció de la porteria. La situació és un concepte molt global que abasta el lloc de la pèrdua, la quantitat de jugadors pròpia i rival en zona de pilota, les característiques pròpies i rivals ... I en base a tot això cal basar el nostre comportament.

REPLEGAMENT DESPRÉS PÈRDUA

L'objectiu principal d'aquest tipus de comportament davant la transició atac-defensa és la protecció de la porteria i l'organització defensiva. Tornar a estructurar-se per desenvolupar bé la següent fase, la de defensa organitzada. Aquesta recerca de la reestructuració del bloc es deu al fet que en el moment de la pèrdua el context per a res ens és favorable per buscar la recuperació, ja que buscar suposaria un risc innecessari i molt beneficiós per al rival. Situacions d'inferioritat numèrica a la zona de pilota, i per sobre d'aquesta, inferioritat posicional.

Les zones on més habitualment es perd el cuir per al desenvolupament del replegament després pèrdua solen ser els membres d'el nostre propi camp, on, per la proximitat de la porteria, es prioritzarà la seva protecció i no la recuperació de la pilota. Encara ull, donar prioritat no és tractar un aspecte de forma exclusiva. Òbviament, si hi ha possibilitat de recuperació no renunciarà a ella, però sabent que el més important és la protecció de la porteria mitjançant l'organització defensiva. També és més habitual buscar replecs després pèrdues en carril central, ja que aquí la pressió és més difícil de desenvolupar per la multitud de sortides. Això sí, una cosa que passa habitualment no és una cosa que passi sempre.Influeix, com sempre en aquest joc, el context.

Com el que es busca és l'estructuració defensiva davant d'una situació de desordre propi, intentarem temporitzar, regalar segons de cara a aquesta organització. Alentir l'acció del rival. Sovint, la millor manera de temporitzar davant la pèrdua és mitjançant la pressió individual al posseïdor. És fonamental que el director del contraatac, el posseïdor, tingui un camp d'acció limitat, que no pugui prendre decisions ràpidament, i sobretot que aquestes no siguin les millors. Hi ha millor temporització que l'error del rival? És en aquests casos en els que més temps perden i el vam guanyar nosaltres. Per això, encara que el nostre objectiu a nivell col·lectiu sigui el replegament intensiu, el millor mitjà per aconseguir-sol ser la pressió individual, ja que permet el retorn dels jugadors superats. Òbviament, els jugadors superats no poden esborrar-se. Han d'intentar tornar a ocupar una posició per darrere de la línia de pilota per tornar a sentir-se útils i tornar a ajudar els seus companys.

Un altre objectiu fonamental és no permetre la progressió en el joc del rival. Evitar que avancin, que trobin a un allunyat aviat i així superin la nostra línia de pressió. Una altra vegada més, la pressió individual al posseïdor facilita aquesta funció. Una pressió individual en què cal dominar conductes dissuasòries (per orientar al posseïdor cap a zones que ens satisfacin i així també temporitzar, ja que no deixa anar la pilota) i descentralitzar al posseïdor (intentar que no transiti per carril central, tapar-li el centre perquè tampoc trobi a un company en l'eix longitudinal). Pressionar al posseïdor tapant possibles línies de passada en progressió, i un cop a sobre, dissuadir cap carril lateral aconseguint uns segons valuosos per al retorn dels allunyats.

Aquesta pressió temporizadora no només es dóna individualment, sinó també grupalment (2-3 jugadors). És menys habitual a causa del objectiu que persegueix, que és l'organització del bloc i el retorn del màxim nombre de jugadors. Si la nostra forma de desenvolupar la defensa organitzada és ocupant el camp amb un replegament intensiu, no tindria sentit pressionar amb tres jugadors la pèrdua (si aquesta es dóna en camp rival) per facilitar el replegament dels set de camp, ja que després tindrien de recórrer molts metres per actuar on deuen en defensa organitzada. No obstant això, si el replegament és mitjà o avançat, és més habitual veure aquesta pressió grupal, perquè es desenvolupa prop de la seva zona d'influència en defensa organitzada. La nostra transició atac-defensa ve molt condicionada pel nostre atac organitzat i molt determinada per la nostra defensa organitzada. En el nostre afany per jugar bé no podem comportar-nos de manera discorde en els diferents moments del joc, perquè hi ha una gran interrelació entre ells i ha d'haver, per tant, una concordança comportamental entre ells. Joc només n'hi ha un.

La pressió individual és un recurs de gran ajuda, però de vegades és superflu. El seu objectiu és facilitar l'acumulació de jugadors per darrere de la línia de pilota. Si la finalitat que té encimar al posseïdor està pràcticament aconseguit, per a què fer aquesta pressió? Si ja tenim gran quantitat de jugadors per darrere de pilota i hem aconseguit la nostra organització, desenvoluparem la fase de defensa organitzada com sempre, prescindint o no de la pressió individual, segons marqui el nostre model de joc. Un cop es canvia de moment de joc (i / o situació de joc), alguns comportaments també varien (mentre altres poden ser comuns). Això és una cosa que cal tenir en compte. No et comportes igual a casa que a la feina.Això és igual al futbol. La influència contextual.

No permetre la progressió rival comporta atenció de l'última línia defensiva, que no ha de permetre sota cap concepte que es doni cap pas a la seva esquena. En cas de trobar un rival en ruptura, estarem perduts: un contra un contra el porter ia resar. És brutal la quantitat de gols que s'aconsegueixen mitjançant un contraatac simple (passi a l'esquena de la defensa). Per tant, també és important l'atenció del porter, que ha de jugar uns metres avançat per sortir i anticipar-se. Per això, la nostra línia defensiva ha replegar a velocitat de vertigen: per evitar aquests passis. Això sí, mantenint una ocupació racional del terreny de joc. Un replegament intensiu de la línia defensiva, si no va acompanyat del mateix comportament per part de la línia de mitjans, provocaria immensos espais entre ambdues línies en què seria senzill trobar un receptor potencial en progressió. Aquest més podria girar-se i avançar cap a la porteria, el que per res ens convé. Ser coherents, no replegar en excés, sinó el just perquè les opcions de progressió curtes (línia de mitjans - línia defensiva) i llargues (esquena de la línia defensiva) estiguin controlades. Per evitar que es trobi a algú a l'esquena de la línia defensiva és molt útil la utilització d'esllavissades. Seguir les carreres del rival que trenca per evitar que rebi. En aquests casos es dóna prioritat al rival i no a la pilota. És el més convenient en situacions així. En cap permetre recepció a les nostres esquenes. Qualsevol tipus de penetració ha d'anul·lar, i per això la utilització d'esllavissades sovint és el més convenient.

"Un rival d'esquena és un senyal que la línia pugi per estrènyer. Una passada enrere és un senyal que cal sortir. Un passador que aixeca el cap ... ". (Miroslav Djukic)

La progressió ha d'evitar de forma perpendicular. El camí més curt és la línia recta, és el que cal anul·lar.Si busquen el costat feble i són horitzontals, podrem bascular i tornar a actuar. Si ens superen línies de pressió, ens enxampen. Cal evitar la progressió pel carril en què es produeix la pèrdua. Si es produeix en carril lateral, som-hi per evitar progressió en aquesta zona. Si es produeix en carril central, els que ocupen carril lateral tanquen diagonalment (per replegar també). Anul·lar opcions verticals i obligar l'horitzontalitat, que afavoreix la nostra reestructuració.

És fonamental que el nostre replegament sigui més ràpid que la progressió en el joc de l'equip rival, per satisfer així la protecció de la nostra porteria i sobretot perquè tornem a disposar de gran quantitat de jugadors per darrere de la línia de pilota. També cal tenir en compte que el nostre replegament, encara que sigui més veloç que la progressió rival, també pot facilitar que el rival progressi. El nostre primer objectiu és no permetre la progressió del rival; en cas de no poder evitar-la, llavors el nostre replegament ha de ser més fugaç. No canviar l'ordre de preferència dels nostres objectius. Hi ha situacions molt habituals en què es replega intensivament però així es regalen espais de progressió entre línia defensiva i línia de mitjans. Situacions en què el posseïdor no és encimado per ningú i té total llibertat per avançar en conducció, i mentre nosaltres seguim replegant, el posseïdor continua avançant sense oposició. En aquestes situacions cal tractar que el posseïdor trobi un opositor que li obstaculitzi la seva progressió. En comptes de replegar tota la línia (regalant espais per davant al posseïdor) un dels defensors hauria de sortir per evitar el seu avanç i afavorir també el retorn dels superats. O mantenir la línia. O disminuir la velocitat de la cursa de replegament. Donar prioritat a la no progressió i no al replegament ràpid. Evitar progressions mitjançant conduccions eternes, cal frenar aquest avanç.

Per tant és fonamental que es dominin les diferents carreres per realitzar una bona organització defensiva. Saber quan mantenir la línia, quan tirar el fora de joc, quan sortir per evitar progressió (tenir cobertura d'algun company per minimitzar les conseqüències de l'error), quan seguir replegant ... I no només els sentits i direccions de les nostres carreres, també hem de dominar les velocitats a les que les executem. Segons com correm, serà més fàcil o més difícil que ens superin: no entrar de cop, no esperar en estàtic a posseïdor que ve en cursa ... No podem ser superats perquè això influiria en les accions futures dels nostres companys, que partirien amb una major desavantatge. Solidaritat defensiva, la meva acció condiciona la del meu company; he de facilitar la seva feina.

Busquem amb aquest comportament l'organització pròpia per al desenvolupament de la següent fase, normalment la de defensa organitzada. Cada segon que passa hem d'estar més a prop del nostre estat d'organització. Si segons desenvolupem la transició atac-defensa no anem adquirint cert avantatge respecte al rival, cal avortar, cal donar fi a aquesta situació, perquè només pot anar a pitjor. La falta tàctica és un recurs que no hem d'oblidar. Realitzant una falta podem posar fi a aquest context desfavorable, que en cas de seguir existint només podia conduir a un lloc: un entorn pitjor. Aquestes situacions cal detectar-les i posar-hi fi quan es pugui. Aturar el joc. Ens pot costar una targeta groga, sí, però sempre és millor això que un gol en contra. Utilitzar per tant en situacions molt determinades, on el canvi de tornes sigui francament difícil. És una acció amb conseqüències negatives, abusar d'ella seria un error. Un exemple de situació en la qual seria favorable seva realització és aquella en la qual la progressió del rival, a més de ser existent, és més ràpida que el nostre replegament.

PRESSIÓ DESPRÉS PÈRDUA

El rendiment del FC Barcelona aquest any ha estat força qüestionat. Els números han estat molt bons, però les comparacions són odioses. I més encara si et comparen amb l'equip que més s'ha acostat a l'excel·lència en aquest esport. Per molt bé que facis les coses, resulta inevitable sortir malparat. Un dels aspectes més criticats de l'equip de Tito Vilanova ha estat la pressió després de pèrdua, argument utilitzat per justificar la no consecució dels resultats esperats, sense entendre que això va molt més enllà.

Per entendre el concepte de pressió després pèrdua es fa indispensable entendre que el joc és indivisible.El joc és un tot i no dues parts. L'atac condiciona el nostre comportament defensiu, mentre que la nostra fase defensiva està molt influenciada per el que vam fer quan teníem la pilota. Digues-me com ataques i et diré com podràs defensar. Els aspectes ofensius i defensius van agafats de la mà i no els podem entendre de forma aïllada. El nostre objectiu en atac, a més del gol, ha de ser que la pèrdua es doni en contextos que ens siguin favorables. Ordenar a través de la pilota i desorganitzar el rival perquè quan es perdi la pilota pugui ser instantàniament recuperat -si és això el que pretenem amb el nostre model d'acord a les nostres característiques-.

Ordenar a través de la pilota és fer que pilota i jugadors viatgin junts. Així s'aconsegueix superioritat numèrica, que sovint dóna lloc a què importa, la posicional, a la zona de pilota. Per viatjar junts és important actuar com a bloc, que les distàncies de relació no siguin molt llargues. Aquí cal anar amb compte, perquè l'amplitud i la profunditat són dos requisits molt importants per al desenvolupament de l'atac i la consecució del gol. Així que les distàncies de relació han de ser curtes a la zona de la pilota, però hem de tenir jugadors lluny d'ell també. Així ens ajuntem sense amontonarnos, hi ha un ordre. Gran presència dels propers que creuen superioritat a la zona forta, però existència dels allunyats, que puguin donar amplitud i profunditat i per tant també crear superioritat, directament o indirectament. Que la línia defensiva surti per estar a prop i poder actuar en la transició. Poc espai entre línies, sobretot per darrere de línia de pilota, per arribar a les ajudes.

"No es tracta de córrer més, sinó d'estar concentrats: si l'equip està ben situat i pressiona al mateix temps, els recorreguts són més curts, més intensos i eficaços. Si l'equip està allargat el descastament és enorme perquè corres i mai arribes ". (Miroslav Djukic)

"Aconseguir una pressió com la que fèiem al Barcelona és impossible si abans no fas 15 passades". (Pep Guardiola)

La consecució del bloc serà el que ens permetrà ser agressius davant la pèrdua, ja que quan saps que hi ha gent a prop per ajudar-te no tens tanta por a pressionar, perquè el perill si es fracassa en l'acció serà menor. El FC Barcelona utilitza el bloc per ajuntar-se i viatjar al costat mitjançant la passada curta, però també es pot aconseguir amb passades llargues. Les situacions de joc d'aquest esport no tenen una única resposta, ja que les respostes depenen dels contextos i no hi ha dos contextos iguals.

Com més passades donaven, més s'ordenaven, més s'ajuntaven. Passades curtes amb què la cobertura ofensiva (suports, ajudes ...) era constant, de manera que en el moment de la pèrdua molts jugadors podien actuar directament en l'intent de recuperació. Tot això ho feien en camp contrari, el lloc on més factible seria la recuperació i on més mal podia fer en cas de robatori per la proximitat de la porteria i la possibilitat de finalitzar ràpid. Sabien on i com podien llevar la pilota, per tant també sabien com actuar davant d'això.

Tan important o més que viatjar junts perquè la pèrdua es doni en bones condicions és desorganitzar el rival. Juanma Lillo parlava molt sovint de sotmetre. A què es referia amb això? Al meu parer, a desorganitzar el rival, a amuntegar en la seva àrea qual defensa 6-0 d'handbol. Jugant en camp contrari constantment, amb tot l'equip allà. Aquestes incorporacions comportaven el replegament de jugadors rivals per darrere de la línia de pilota, de manera que s'aglutinaven al voltant de l'àrea perdent la seva estructura. Una desorganització que condicionava molt negativament la seva transició defensa-atac.Necessitaven temps per tornar a ocupar els espais adequats. Els era impossible donar la passada de seguretat a l'estar tots amuntegats. La passada de seguretat que sovint és el camí que porta a la sortida de la zona de pressió cap a un lloc on es disposa de més quantitat d'espais. En estar tots replegats no hi havia ningú lluny. Sortir de la zona de pressió sense la presència d'allunyats és francament difícil. Molts jugadors ocupant les mateixes línies de passada, pocs receptors potencials. Una lluita entre ordre i desordre en què gairebé sempre guanyava el mateix.

"En tot esport col·lectiu l'objectiu no és moure la pilota, sinó moure al contrari". (Pep Guardiola)

"La tan grapejada pressió després pèrdua és impossible si ataques sense sotmetre".(Raúl Caneda)

Per a un bon desenvolupament de la transició defensa-atac és molt important el canvi de rol ràpid.Canviar el xip. Fomentar esforços breus però intensos per a la recuperació immediata. Perdre la pilota i entendre que l'objectiu és un altre, que estem en un altre moment de joc, que ara cal evitar el gol i recuperar el cuir. El canvi de xip ha de ser instantani, ha d'estar automatitzat. Actuar des de l'inconscient perquè el procés sigui més ràpid. Donar valor al temps, perquè en aquest moment estem en un context que no és favorable, i segons passi el temps la balança s'anirà anivellant. El rival necessita segons per estructurar i poder transitar bé. No podem regalar. I vull remarcar que el canvi de xip està automatitzat de manera que sigui el cervell inconscient el que actuï, que és més ràpid i efectiu. Fer del canvi de rol un hàbit mitjançant la repetició sistemàtica en l'entrenament.

"El millor defensa del FC Barcelona és Messi perquè després de la seva pèrdua hi ha especial interès en tornar a recuperar-la". (Óscar Cano)

Cal entendre que la pressió després pèrdua és una acció molt arriscada, que només s'ha de fer quan ens beneficiï. Aquesta actitud agressiva si no porta un control previ, un equilibri, és d'un risc enorme. Si actuen dos jugadors en la pressió després de pèrdua, per molt ràpid que canviïn de xip i corrin molt intensament, poques vegades robaran la pilota. Es la portaran només quan estiguin en superioritat posicional respecte als seus rivals. Recuperaran el cuir si el context els afavoreix. Si no, aquesta agressivitat es convertirà en facilitat per al rival. Sortiran fàcil de la zona de pressió i aquests jugadors quedaran eliminats de la jugada i no actuaran directament en el joc. Cal analitzar la situació per no quedar exposat; saber en quines situacions hem de pressionar la pèrdua perquè tenim moltes possibilitats de tornar a recuperar la pilota i saber quan convé replegar a posicions de partida i desenvolupar una fase de defensa organitzada en la qual el control del joc serà més gran. Saber quan convé i quan no. Interpretació del joc, anàlisi de la situació, valoració de l'entorn. I en base a això, decidir per al benefici del col·lectiu.

La pressió després pèrdua, per tant, ha de ser selectiva. Darrerament es parla de la importància que té el jugador en el joc, el jugador és l'important ... Totalment, però sembla que tota la naturalesa del joc depengui dels jugadors. Quan a més dels jugadors, el joc té altres components que poden condicionar el seu desenvolupament: la pilota, el lloc del terreny de joc en el qual estem ... El jugador és la variable que més influència té, però hi ha altres que també la tenen. Per això la pressió després pèrdua sovint es dóna millor en determinades situacions on els qui siguin els actors no té una importància màxima, de vegades importa més l'escenari. Per exemple, quan la pèrdua és en carril lateral, ja que el camp està limitat i és més difícil sortir d'aquí. O quan el nou posseïdor està d'esquena a la pressió i per tant no veu que li vénen.

DESENVOLUPAMENT ¿UNIVERSAL? DE LA PRESSIÓ DESPRÉS PÈRDUA

Com he comentat, el primer de tot és seleccionar la pressió. Donar prioritat a les pèrdues al carril lateral, on hi ha una sortida menys. És molt important la pressió al posseïdor, indispensable. És el primer que cal aconseguir perquè es pugui tornar a recuperar i així limitar les seves idees. Després cal tancar les línies de passada properes, les idees lògiques del posseïdor han de quedar anul·lades, que no tingui facilitat de pas, que no pugui actuar. Les línies de passada properes que hem de tapar són totes les que circumden a la pilota, però de cara a l'atac del rival és més perillós que surtin per unes parts que per altres. Les sortides en progressió són les més perilloses de totes perquè els acosten a la porteria i superen jugadors propis. Amb sortides laterals porten la pilota a costat feble on els espais abunden i també poden transitar amb vertigen. Hem de vigilar també el costat feble, mai ignorar. Entendre que hi ha possibilitat que el rival surti de la zona de pressió i per tant aquesta situació també s'ha de tenir en compte. La vigilància del costat feble per si el rival aconsegueix treure la pilota de la zona de pressió. Gràcies a ella tindrem gent capaç d'impedir la progressió en el joc del rival i temporitzar de manera que adquirim l'organització del bloc desitjable, amb replegament dels jugadors superats. Assetjar posseïdor, tancar línies de passada amb els propers i vigilar els allunyats.

D'altra banda, és molt satisfactori que en el moment de la pèrdua tinguem a gran quantitat de jugadors per darrere de la línia de pilota, encara que prop. D'aquesta manera podran treure avantatges en l'assetjament des de la correcta orientació corporal, la qual els permetrà tenir més i millor visió de l'entorn (anar a l'assetjament tancant línia de passada, tapar correctament opcions en progressió, mantenir l'equilibri a la vegada que pressionen ... ). La cursa frontal per assetjar és des de la que major avantatge es pot treure, perquè el camp de visió és el millor, de manera que se sol assetjar seguint les millors trajectòries. I tan important com això és que els que estan per davant de la línia de pilota no s'esborrin. Han d'acudir a la zona de pressió per tapar la sortida amb passada enrere, engabiant el rival per aconseguir la recuperació immediata pretesa.

Aquesta seria una pressió després pèrdua semblant a la del FC Barcelona. Però la pressió després pèrdua també pot ser individual i perseguir un altre objectiu.Pressió individual sobre el posseïdor AMB Conductes dissuasòries per orientar el rival cap a DETERMINADES zones i sobretot perque no actui Ràpid i és Doni temps a replegament ia L'organització del bloc. A vegades l'Objectiu no és la recuperació immediata sinó L'organització ràpida . Per què?Perque és el que més ENS afavoreix, busquem els Situacions que més còmodament resolem. ¿I per què no és va a replegar Despres perdua, si és el que més satisfer a Les nostres caràcterístiques?

Per comprèn l'concepte de Pressió Despres perdua Hem d'Entendre el joc com 1 tot, de manera que la forma de comportar-se Davant la perdua veu condicionada per l'ATAC anterior. No és Pot realitzar la Pressió Despres perdua com a Llei, sinó que nomès si l'ATAC anterior ENS va proporcionar els Situacions optimes per a su Realització. La Pressió Despres perdua es una conseqüencia. Heu de seleccionar Quan pressionar i Quan replegar, en funcio de les possibilitats de recuperació que tinguem a l'entorn de la perdua. Una fase ofensiva mitjançant la qual ENS ordenem a través de la pilota alhora que desorganitzem l'equip rival. D'AQUESTA manera l'Moment que Segueix a la perdua és el més beneficis per actuar donada la desorganització del rival. Segons Passin els segons el rival Anira estructurant, aixi que el cambio de xip Ràpid és Fonamental perque la recuperació 'en immediata. A més de l'actitud agressiva que prioritza a els esforços curts però intensos, a els necessaris en AQUEST Moment.