Un error arbitral. Uns centímetres. Una cama que ensopega amb una altra. I un penal. Pavel Kálovec va veure dins un penal de Carvalho sobre Morata i la Juve lidera l'eliminatòria després d'un partit amb poc futbol, amb centelleigs puntuals, amb un guió destinat a les taules entre Allegri i Jardim . La Juve va ser una mica més, cert. Tot i que els dos equips havien fallat seva gran ocasió abans del penal. Ferreira-Carrasco, sol davant Buffon. Vidal, trencant per la dreta, disparant sense la convicció que no li va faltar en el penal.
Un gol que tenyeix una mica l'eliminatòria de blanc i negre. I una porteria sense encaixar gols com a botí de la Juve abans de jugar a tres hores per carretera de Torí, a Mònaco. L'equip de Leonardo Jardim va brillar més per la seva ordre defensiu, pel port imperial de Abdennour, i va acabar sense trobar espais, xocant contra una Juve que va saber tenir cura com un tresor aquest error arbitral.
Allegri intentava lluitar contra l'eufòria. La gran arma del Mònaco és, precisament, ser el Mònaco. A Europa, la gent es pregunta qui és seguidor del Mònaco, amb aquesta ciutat amb tants plaers i un estadi sempre mig buit. I encara que van arribar seguidors, el Mònaco segueix sent el Mònaco, amb el seu cartell de víctima quan juga duels grans. Com si la gent imaginés que els seus jugadors són senyorets monegascos que s'espanten amb quatre càntics i dos crits de Chiellini.
Allegri no es fiava i, per això, intentava frenar l'eufòria. Després d'una dècada sense semifinals europees, l'afició de la Juve acudia a pelegrinatge a l'estadi llista per a la victòria. Com si els monegascos, que es divertien pel centre de la ciutat prenent vi i jugant a la petanca amb ancians locals, fossin convidats a la seva festa. A llegri semblava incòmode, com si tot això li molestés. Les portades eufòriques dels diaris, la campanya de promoció de 'Joc de Trons' que van instal·lar a la porta de la ciutat esportiva o el 'tifo' dels seguidors amb la porta de Brandenburg, demanant arribar a Berlín.Allegri era el menys alegre de tots, el que més respectava al Mònaco. I el Mònaco li va donar la raó.
Buffon, sempre amb aquesta cara de controlar la situació, com si els trets rivals li despertessin la seva vessant còmica, va treure tres mans clares. La més clara de totes, va acabar amb la pilota amagat en la seva panxa, ben protegit, quan Ferreira-Carrasco, en els primers minuts, va desarborar la defensa piemontesa amb la seva gambada i la col·laboració de Martial.Encara que, sol davant de la porteria, va disparar contra aquest gegant vestit de verd, hipnotitzat per la figura del porter italià, l'únic que no semblava espantat. Va ser una ocasió clamorosa d'un Mònaco ordenat enrere, amb Abdennour guanyant tots els duels aeris, i molts pulmons amunt. El Mònaco va intentar buscar trencar arribar, amb un ball a les posicions dels seus davanters i carreres que en poques ocasions van crear perill. En dos, sí. El tret de Ferreira-Carrrasco i un possible penal de Chiellini sobre Martial.Královec decidir no xiular res amb els dos jugadors agafats.
Buffon va aturar una ocasió clara de Ferreira-Carrasco a la primera meitat. Foto: Focus Images Ltd
El trident Dirar-Martial-Ferreira-Carrasco unia talent i pulmons. I Allegri va demanar a Lichtsteiner que pugés menys, vigilant l'esquena, doncs Allegri, com deia en la prèvia, prefereix guanyar a jugar bé. I la seva idea era no encaixar. La Juve, sense la força bruta de Pogba, enyorat quan va sortir en els marcadors ballant Michael Jackson, es va encallar en un primer temps en què només en els últims minuts la Juve va mossegar, quan va poder moure la pilota per de la frontal amb certa velocitat, provocant que Carvalho arribés tard a alguna cobertura. Només al final, la feina bruta de Morata, jugant d'esquena, com si fos Llorente, i la mobilitat darrere dels puntes de Pereyra van tenir recompensa, generant espais que van permetre a Vidal disparar fora quan es va quedar sol davant Subasic. Amb Tévez aïllat, la Juve no tenia força, encara que Pirlo intentava ordenar les coses des de darrere, amb més saviesa que electricitat. En la seva tornada, Pirlo va aguantar 73 minuts.
Els equips, més o menys, es van anul·lar. La Juve no va ser l'Arsenal i va aconseguir aturar les carreres llargues dels descarats davanters monegascos. I els monegascos van convertir la possessió local en alguna cosa estèril, amb molt toc i poc perill. Un partit més lleig que bell, tens, amb els seguidors mossegant-se les ungles. La lesió de Dirar, substituït per Bernardo Silva, tampoc va ajudar a un Mònaco que va acabar buscant quan podia xuts llunyans, ja que no trobava camp per córrer. Només una jugada aïllada podia alterar les coses, i la jugada va anar un cop de pilota caigut del cel que Morata va guanyar a Carvalho. El davanter, a punt, buscava Carvalho, escapant de Abdennour. I així va situar bé el cos, va aconseguir guanyar espai per encarar Subasic i va ser enderrocat, per centímetres, fora de l'àrea. El txec Pavel Kralovec, va dubtar. Miró feia els seus assistents. I va xiular penal. Vidal, fred, el va enviar a l'escaire. 1-0.
Els monegascos van convertir la possessió local en alguna cosa estèril, amb molt toc i poc perill
Leonardo Jardim va treure del camp a l'italià Raggi, aquest home que va debutar el 2003 al club presidit per Gianluigi Buffon, la Carrarese, i va posar a Berbatov, mantenint la defensa de quatre en posar de lateral a Fabinho. El búlgar gairebé va empatar en un bon cop de cap a la primera que va disposar, a la sortida d'un córner, tot i Allegri va reaccionar ràpid i va treure del camp a un Pirlo sense manxa, per donar espai a les cames de Barzagli. Així va poder apostar per una defensa de tres, turó espais i allunyar als visitants de la seva porteria.
Arturo Vidal va marcar el gol de la victòria. Foto: Focus Images Ltd
Encara que el entremaliat Bernardo Silva va intentar donar sortida als atacs visitants, entre línies, Allegri va protegir bé els interessos dels seus. Va treure del camp a Morata, cansat, per Matri (el paper de Llorente cada vegada és més residual) i va prioritzar defensar el gol de Vidal. Allegri, el més pragmàtic de tots, respectar tant al Mònaco que ho va derrotar i el va deixar sense massa arguments ofensius, més enllà dels primers 15 minuts de joc.El va respectar tant, que per moments va deixar als seus homes ofensius sense ajudes. El va respectar més que uns seguidors que van marxar mig satisfets, pensant que veurien més gols.
No hay comentarios:
Publicar un comentario